Una autem sabbati, Maria Magdalene venit mane, cum adhuc tenebræ essent, ad monumentum: et vidit lapidem sublatum a monumento.
Cucurrit ergo, et venit ad Simonem Petrum, et ad alium discipulum, quem amabat Jesus, et dicit illis: "Tulerunt Dominum de monumento, et nescimus ubi posuerunt eum."
Exiit ergo Petrus, et ille alius discipulus, et venerunt ad monumentum.
Currebant autem duo simul, et ille alius discipulus præcucurrit citius Petro, et venit primus ad monumentum.
Et cum se inclinasset, vidit posita linteamina: non tamen introivit.
Venit ergo Simon Petrus sequens eum, et introivit in monumentum, et vidit linteamina posita, et sudarium, quod fuerat super caput ejus, non cum linteaminibus positum, sed separatim involutum in unum locum.
Tunc ergo introivit et ille discipulus qui venerat primus ad monumentum: et vidit, et credidit: nondum enim sciebant Scripturam, quia oportebat eum a mortuis resurgere.
Abierunt ergo iterum discipuli ad semetipsos.
Maria autem stabat ad monumentum foris, plorans. Dum ergo fleret, inclinavit se, et prospexit in monumentum: et vidit duos angelos in albis sedentes, unum ad caput, et unum ad pedes, ubi positum fuerat corpus Jesu.
Dicunt ei illi: "Mulier, quid ploras?"
Dicit eis: "Quia tulerunt Dominum meum: et nescio ubi posuerunt eum."
Hæc cum dixisset, conversa est retrorsum, et vidit Jesum stantem: et non sciebat quia Jesus est.
Dicit ei Jesus: "Mulier, quid ploras? quem quæris?"
Illa existimans quia hortulanus esset, dicit ei: "Domine, si tu sustulisti eum, dicito mihi ubi posuisti eum, et ego eum tollam."
Dicit ei Jesus: "Maria. Conversa illa, dicit ei: "Rabboni" (quod dicitur Magister).
Dicit ei Jesus: "Noli me tangere, nondum enim ascendi ad Patrem meum: vade autem ad fratres meos, et dic eis 'Ascendo ad Patrem meum, et Patrem vestrum'
Deum meum, et Deum vestrum.
Jn 20, 1-17
Cucurrit ergo, et venit ad Simonem Petrum, et ad alium discipulum, quem amabat Jesus, et dicit illis: "Tulerunt Dominum de monumento, et nescimus ubi posuerunt eum."
Exiit ergo Petrus, et ille alius discipulus, et venerunt ad monumentum.
Currebant autem duo simul, et ille alius discipulus præcucurrit citius Petro, et venit primus ad monumentum.
Et cum se inclinasset, vidit posita linteamina: non tamen introivit.
Venit ergo Simon Petrus sequens eum, et introivit in monumentum, et vidit linteamina posita, et sudarium, quod fuerat super caput ejus, non cum linteaminibus positum, sed separatim involutum in unum locum.
Tunc ergo introivit et ille discipulus qui venerat primus ad monumentum: et vidit, et credidit: nondum enim sciebant Scripturam, quia oportebat eum a mortuis resurgere.
Abierunt ergo iterum discipuli ad semetipsos.
Maria autem stabat ad monumentum foris, plorans. Dum ergo fleret, inclinavit se, et prospexit in monumentum: et vidit duos angelos in albis sedentes, unum ad caput, et unum ad pedes, ubi positum fuerat corpus Jesu.
Dicunt ei illi: "Mulier, quid ploras?"
Dicit eis: "Quia tulerunt Dominum meum: et nescio ubi posuerunt eum."
Hæc cum dixisset, conversa est retrorsum, et vidit Jesum stantem: et non sciebat quia Jesus est.
Dicit ei Jesus: "Mulier, quid ploras? quem quæris?"
Illa existimans quia hortulanus esset, dicit ei: "Domine, si tu sustulisti eum, dicito mihi ubi posuisti eum, et ego eum tollam."
Dicit ei Jesus: "Maria. Conversa illa, dicit ei: "Rabboni" (quod dicitur Magister).
Dicit ei Jesus: "Noli me tangere, nondum enim ascendi ad Patrem meum: vade autem ad fratres meos, et dic eis 'Ascendo ad Patrem meum, et Patrem vestrum'
Deum meum, et Deum vestrum.
Jn 20, 1-17
Forwarded from Escolios a un texto implicito
La serenidad es el fruto de la incertidumbre aceptada.
Mis ojos, mis pobres ojos
que acaban de despertar
los hiciste para ver,
no sólo para llorar.
Haz que sepa adivinar
entre las sombras la luz,
que nunca me ciegue el mal
ni olvide que existes tú.
Que, cuando llegue el dolor,
que yo sé que llegará,
no se me enturbie el amor,
ni se me nuble la paz.
Sostén ahora mi fe,
pues, cuando llegue a tu hogar,
con mis ojos te veré
y mi llanto cesará.
Himno Laudes
que acaban de despertar
los hiciste para ver,
no sólo para llorar.
Haz que sepa adivinar
entre las sombras la luz,
que nunca me ciegue el mal
ni olvide que existes tú.
Que, cuando llegue el dolor,
que yo sé que llegará,
no se me enturbie el amor,
ni se me nuble la paz.
Sostén ahora mi fe,
pues, cuando llegue a tu hogar,
con mis ojos te veré
y mi llanto cesará.
Himno Laudes
Poema a la Virgen María
JRR Tolkien
Triste era el mundo y gris la última noche:
la luna y las estrellas huyeron,
el pasillo estaba oscuro sin canto ni luz,
los fuegos cayeron muertos.
El viento en los árboles era como el mar,
y sobre los dientes de las montañas
silbó amargo y frío,
como una espada que saltó de su vaina.
El señor de las nieves alzó su cabeza;
su manto largo y pálido
sobre la explosión amarga se extendió
y se colgó sobre la colina y el valle.
El mundo era ciego, las ramas dobladas,
todos los caminos y caminos eran salvajes:
entonces el velo de la nube se rasgó,
y aquí nació un Niño.
La antigua cúpula del cielo pura
fue pinchado con luz lejana;
una estrella brillaba blanca y clara
sola por encima de la noche.
En el valle de la oscuridad en esa hora de nacimiento
una voz de repente cantó:
‘Entonces todas las campanas en el cielo y la tierra
juntos a la medianoche sonaron’.
María cantó en este mundo a continuación:
oyeron surgir su canción
sobre niebla y sobre la nieve de la montaña
a las paredes del Paraíso,
y se agitó la lengua de muchas campanas.
en las torres del cielo para sonar
cuando se oyó la voz de la criada mortal,
‘Esa era la madre del rey del cielo’.
Feliz es el mundo y la fiesta esta noche
con estrellas sobre su cabeza,
y la sala se llena de risas y de luz,
y los fuegos arden de rojo.
Las campanas del Paraíso ahora suenan
con campanas de la Cristiandad,
y ‘Gloria’, ‘Gloria’ cantaremos
que Dios a la tierra ha venido.
JRR Tolkien
Triste era el mundo y gris la última noche:
la luna y las estrellas huyeron,
el pasillo estaba oscuro sin canto ni luz,
los fuegos cayeron muertos.
El viento en los árboles era como el mar,
y sobre los dientes de las montañas
silbó amargo y frío,
como una espada que saltó de su vaina.
El señor de las nieves alzó su cabeza;
su manto largo y pálido
sobre la explosión amarga se extendió
y se colgó sobre la colina y el valle.
El mundo era ciego, las ramas dobladas,
todos los caminos y caminos eran salvajes:
entonces el velo de la nube se rasgó,
y aquí nació un Niño.
La antigua cúpula del cielo pura
fue pinchado con luz lejana;
una estrella brillaba blanca y clara
sola por encima de la noche.
En el valle de la oscuridad en esa hora de nacimiento
una voz de repente cantó:
‘Entonces todas las campanas en el cielo y la tierra
juntos a la medianoche sonaron’.
María cantó en este mundo a continuación:
oyeron surgir su canción
sobre niebla y sobre la nieve de la montaña
a las paredes del Paraíso,
y se agitó la lengua de muchas campanas.
en las torres del cielo para sonar
cuando se oyó la voz de la criada mortal,
‘Esa era la madre del rey del cielo’.
Feliz es el mundo y la fiesta esta noche
con estrellas sobre su cabeza,
y la sala se llena de risas y de luz,
y los fuegos arden de rojo.
Las campanas del Paraíso ahora suenan
con campanas de la Cristiandad,
y ‘Gloria’, ‘Gloria’ cantaremos
que Dios a la tierra ha venido.
The Song of Beren and Lúthien - Clamavi De Profundis
https://www.youtube.com/watch?v=11_aneHVaz8
https://www.youtube.com/watch?v=11_aneHVaz8
YouTube
The Song of Beren and Lúthien - Clamavi De Profundis
Please check out our Patreon page! We are very grateful for your support of our music!
https://www.patreon.com/clamavideprofundis
Help support our channel!
Please check out our new merchandise! Get our logo on shirts, mugs, phone cases and more!
http…
https://www.patreon.com/clamavideprofundis
Help support our channel!
Please check out our new merchandise! Get our logo on shirts, mugs, phone cases and more!
http…