No olvides que es comedia nuestra vida
y teatro de farsa el mundo todo
que muda el aparato por instantes,
y que todos en él somos farsantes
acuérdate, que Dios, de esta comedia
de argumento tan grande y tan difuso,
es autor que la hizo y la compuso.
Al que dio papel breve
sólo le tocó hacerle como debe;
y al que se le dió largo,
sólo el hacerle bien dejó a su cargo.
Si te mandó que hicieses
la persona de un pobre o un esclavo,
de un rey o de un tullido,
haz el papel que Dios te ha repartido;
pues sólo está a tu cuenta
hacer con perfección el personaje,
en obras, en acciones, en lenguaje;
que al repartir los dichos y papeles,
la representación o mucha o poca
sólo al autor de la comedia toca.
Epicteto y Focíliades
Quevedo 1635
y teatro de farsa el mundo todo
que muda el aparato por instantes,
y que todos en él somos farsantes
acuérdate, que Dios, de esta comedia
de argumento tan grande y tan difuso,
es autor que la hizo y la compuso.
Al que dio papel breve
sólo le tocó hacerle como debe;
y al que se le dió largo,
sólo el hacerle bien dejó a su cargo.
Si te mandó que hicieses
la persona de un pobre o un esclavo,
de un rey o de un tullido,
haz el papel que Dios te ha repartido;
pues sólo está a tu cuenta
hacer con perfección el personaje,
en obras, en acciones, en lenguaje;
que al repartir los dichos y papeles,
la representación o mucha o poca
sólo al autor de la comedia toca.
Epicteto y Focíliades
Quevedo 1635
8 de septiembre de 1565
Se funda SAN AGUSTÍN en la Florida, la ciudad más antigua de los actuales Estados Unidos, por Pedro Menéndez de Avilés
Y así lo celebran los norteamericanos: ¡sin complejos!
Qué envidia y cuánto por aprender de quienes tanto despreciamos a veces. ¿O no?
(Javier Santamaría Del Pozo).
Se funda SAN AGUSTÍN en la Florida, la ciudad más antigua de los actuales Estados Unidos, por Pedro Menéndez de Avilés
Y así lo celebran los norteamericanos: ¡sin complejos!
Qué envidia y cuánto por aprender de quienes tanto despreciamos a veces. ¿O no?
(Javier Santamaría Del Pozo).
—Advierte, Sancho —respondió don Quijote—, que hay dos maneras de hermosura: una del alma y otra del cuerpo; la del alma campea y se muestra en el entendimiento, en la honestidad, en el buen proceder, en la liberalidad y en la buena crianza, y todas estas partes caben y pueden estar en un hombre feo; y cuando se pone la mira en esta hermosura, y no en la del cuerpo, suele nacer el amor con ímpetu y con ventajas. Yo, Sancho, bien veo que no soy hermoso, pero también conozco que no soy deforme, y bástale a un hombre de bien no ser monstruo para ser bien querido, como tenga los dotes del alma que te he dicho.
El ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha
El ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha
Miguel de Cervantes Saavedra“Ara ojats: Se fa saber a tots generalment, de part dels tres Excms. Comuns, pres lo parer dels senyors de la Junta de Govern, persones associades, nobles, ciutadans i oficials de guerra que, separadament, estan impedint lo internar-se los enemics en la ciutat; atès que la deplorable infelicitat d’esta ciutat , en qui avui resideix la llibertat de tot lo Principat i de tota Espanya, està exposada a l’últim extrem de subjectar-se a una entera esclavitud; notifiquen, amonesten i exhorten, representant Pares de la Pàtria que s’afligeixen de la desgràcia irreparable que amenaça lo furor i injust encono de les armes galohispanes, feta seria reflexió de l’estat en què los enemics del Rei Nostre Senyor, de nostra llibertat i Pàtria, estan apostats ocupant totes les bretxes, Cortadures, Baluarts del Portal Nou, Santa clara, Llevant i Santa Eulàlia. Se fa saber que si luego, immediatament d’oït lo present pregó, tots los naturals, habitants i demés gents hàbils per a les armes, no es presenten a les Places de Jonqueres, Born i Plaça de Palacio, a fi de que, unidament amb tots los senyors que representen los Comuns, se poden retxassar los enemics, fent lo últim esforç, esperant que Déu misericordiós millorarà la sort.
Se fa també a saber que, essent l’esclavitut certa i forçosa, en obligació de sos empleus, expliquen, declaren i protesten als presents i donen testimoni als venidors de què han executat les últimes exhortacions i esforços, protestant de tots los mals, ruïnes i desolacions que sobrevinguessen a nostra comuna i afligida pàtria i extermini de tots los honors i privilegis, quedant esclaus ab los demés enganyats espanyols i tots en esclavitut del domini francès; però amb tot se confia que tots, com verdaders fills de la Pàtria, amants de la llibertat, acudiran als llocs senyalats, a fi de derramar gloriosament sa sang i vida per son Rei, per son honor, per la Pàtria i per la llibertat de tot Espanya.
I finalment los diuen i fan a saber que si després d’una hora de publicat lo present pregó no compareixen gent suficient per executar la ideada empresa, és forçós, precís i necessari fer llamada i demanar capitulació als enemics antes de venir la nit, per no exposar a la més lamentable ruïna esta ciutat; per no exposar-la a un saco general, profanació dels sants temples i sacrifici de les dones, nois i persones religioses; i perquè a tots sia generalment notori se mana que ab veu alta, clara i intel·ligible sia publicat per tots los carrers de la present ciutat.
Donat en la Casa de l’Excma. Ciutat, resident al Portal de Sant Antoni, presents els dits Senyors Excms. I persones associades, a 11 de setembre, a les 3 de la tarda, de 1714″.
Se fa també a saber que, essent l’esclavitut certa i forçosa, en obligació de sos empleus, expliquen, declaren i protesten als presents i donen testimoni als venidors de què han executat les últimes exhortacions i esforços, protestant de tots los mals, ruïnes i desolacions que sobrevinguessen a nostra comuna i afligida pàtria i extermini de tots los honors i privilegis, quedant esclaus ab los demés enganyats espanyols i tots en esclavitut del domini francès; però amb tot se confia que tots, com verdaders fills de la Pàtria, amants de la llibertat, acudiran als llocs senyalats, a fi de derramar gloriosament sa sang i vida per son Rei, per son honor, per la Pàtria i per la llibertat de tot Espanya.
I finalment los diuen i fan a saber que si després d’una hora de publicat lo present pregó no compareixen gent suficient per executar la ideada empresa, és forçós, precís i necessari fer llamada i demanar capitulació als enemics antes de venir la nit, per no exposar a la més lamentable ruïna esta ciutat; per no exposar-la a un saco general, profanació dels sants temples i sacrifici de les dones, nois i persones religioses; i perquè a tots sia generalment notori se mana que ab veu alta, clara i intel·ligible sia publicat per tots los carrers de la present ciutat.
Donat en la Casa de l’Excma. Ciutat, resident al Portal de Sant Antoni, presents els dits Senyors Excms. I persones associades, a 11 de setembre, a les 3 de la tarda, de 1714″.